Caronte – Álex Puig Linares

Sempre és una grata satisfacció llegir autors que coneixes personalment. Quina sorpresa, a més, veure que l’Álex Puig ha publicat quelcom a Amazon! Quin valor!

Conec l’Álex i segueixo tot allò que va escrivint des de fa força temps, després que ens coneguéssim en un taller d’escriptura de fantasia i ciència-ficció. És evident que a ell li va molt millor que a mi! Felicitats, així d’entrada, per la constància, el valor i la bona feina feta fins el moment.

Aquesta publicació (ni més ni menys que a Amazon, sense cap tipus de por, és clar que sí!) és el primer pas cap a, espero, seguir publicant cada cop més material a la xarxa. S’ha de ser conscient de fins a quin punt aquest esdeveniment és decisiu per a l’autor ja que deixa enrere la publicació només per a familiars i coneguts i passa a jugar a la primera divisió, amb els grans, on tothom pot accedir a l’obra i alhora dir el que n’opina. Sembla una petitesa, però no ho és. És un pas crucial, indispensable, temible i envejable, que tot autor que es consideri com a tal ha de realitzar algun dia. És un salt al buit sense paracaigudes i s’ha d’estar preparat pel que tot això suposa. El públic és molt exigent i no tindrà pèls a la llengua ni cap tipus de vergonya a l’hora de fer-ho saber.

Segueix llegint

El sueño inefable

El sueño inefableDavid Arrabal és un escriptor andorrà, natural de Barcelona, i El sueño inefable és la seva segona novel·la publicada. La seva primera novel·la, El final de todos los inviernos, la vaig comentar en aquest bloc en el seu moment. La valoració que en feia aleshores era molt positiva tenint en compte tots els factors adversos contra els que l’autor havia hagut de lluitar. Aleshores, després d’un excel·lent inici en el món de lletres, ens arriba aquesta nova novel·la ambientada en l’actualitat en el que podríem qualificar de terror o fantasia urbana.

El sueño inefable ha estat publicada per Amaltea Ediciones (Alentia Editorial) i s’ha finançat mitjançant una estressant i reeixida campanya de micromecenatge a Verkami. Em sento orgullós d’haver-hi participat i que aquesta novel·la hagi pogut veure la llum ja que, després de llegir-la, estic convençut de que val la pena.

Segueix llegint

The Slow Regard of Silent Things

TheSlowRegardOfSilentThingsVet aquí una novel·la curta (prop de dues-centes pàgines) d’en Patrick Rothfuss, conegut autor de la sèrie The Kingkiller Chronicle. A hores d’ara, tothom sap que aquest no és el tercer llibre de la saga d’en Kvothe. Més d’un s’ha endut una sorpresa al veure’l a les llibreries i, a continuació, una decepció al veure de què es tractava realment. Però creieu-me, la decepció dura poc.

Què és doncs aquest llibre? És una història que se centra en un dels personatges de l’apreciada saga: l’Auri. L’autor, a la introducció del llibre, és molt explicit (potser massa) a l’hora d’explicar què és i què no és el llibre. D’una banda hauríem d’agrair la seva sinceritat: avisa als lectors del que es trobaran. De l’altra banda, però, fa exactament allò que qualsevol professor d’escriptura creativa et dirà que no facis: criticar l’obra abans de donar una oportunitat al lector. Rothfuss ho deixa clar: aquest llibre no és per a aquells que no coneguin la saga de Kvothe. Es trobaran perduts, no entendran què fa l’Auri i per què ho fa. És més, arriba al punt d’avisar també als lectors coneixedors de la seva obra: aquesta és una història estranya, peculiar, sense diàlegs, sense pràcticament acció. I doncs? Em pregunto… Per què no deixa que en valorem nosaltres mateixos el contingut? Em puc imaginar les reaccions d’aquells que agafin aquest llibre sense tenir idea de qui és en Patrick Rothfuss ni conèixer la seva producció literària anterior. Les cares d’estupefacció poden ser èpiques. Però, i per a la resta, per als qui sí sabem on està ubicada la història? Doncs no us penseu que és fàcil tampoc.

Segueix llegint

El final de todos los inviernos

El Final De Todos Los InviernosEl final de todos los inviernos és una novel·la del 2012 escrita per David Arrabal. L’autor va nàixer a Barcelona el 1977. Actualment resideix a Andorra. Al seu currículum literari, a més d’aquesta novel·la, hi trobem el primer premi en la categoria de Recull del XVII Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol del Principat d’Andorra. Això, d’entrada, hauria de fer aixecar les celles a més d’un. No és el tipus de persona que us imaginaríeu escrivint poesia. Res a dir, al contrari: endavant!

Recentment vaig tenir ocasió d’assistir a un taller d’escriptura en el que ell també hi era present. De seguida vaig poder copsar, tot i tractar-se d’una persona molt reservada, les inquietuds i les passions que el movien a escriure. En David viu pel que fa i això es nota en cadascuna de les paraules que plasma sobre el paper. He de dir que, de no haver estat pel taller, probablement no m’hagués assabentat mai de l’existència d’aquesta novel·la i això m’emprenya una mica. M’emprenya perquè es tracta d’un escriptor local (d’Andorra, vull dir) i, a més,  de literatura fantàstica. Si som pocs i, a sobre, no ens coneixem, malament anem, quelcom no funciona.

Segueix llegint

Literatura i gènere

Començo de manera tradicional, així deixem certes bases clares. He anat a la Viquipèdia i he cercat el terme literatura. Vet aquí el resultat:

Literatura és l’art d’escriure. […] També es considera la literatura com el conjunt d’obres literàries d’un poble (literatura catalana), d’una època (literatura romàntica), d’un gènere (literatura èpica), etc. Segons apareix en el Diccionario de Autoridades de 1734, la literatura és el coneixement i ciències de les lletres.

En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text.[…] Habitualment, però, es consideren com a literatura només els textos escrits d’una certa qualitat, excloent algunes formes populars com el còmic o certes novel·les “de gènere” (novel·la “rosa”, “de lladres i serenos”, etc.). Els temes són força variats però giren al voltant de l’existència humana i les preguntes que provoca.

La versió en castellà de la mateixa entrada és més directa:

La literatura es el arte que utiliza como instrumento la palabra. Por extensión, se refiere también al conjunto de producciones literarias de una nación, de una época o incluso de un género (la literatura griega, la literatura del siglo XVIII, la literatura fantástica, etc.) y al conjunto de obras que versan sobre un arte o una ciencia (literatura médica, jurídica, etc).

M’ha semblat molt interessant, d’entrada, les diferències que hi ha, de la mateixa definició, en dues llengües tan properes. En els dos casos però, es parla d’art, fet que, probablement, suposarà la primera discussió: definir que és (un/l’) art però no és aquest l’objectiu d’aquest article.

La versió anglesa de la Viquipèdia diu:

Literature, in its broadest sense, is any written work.

Segueix llegint