Nosaltres – Ievgueni Zamiatin

NosaltresFeia temps que tenia ganes de ressenyar un llibre que considerés sensacional, del gènere de la ciència-ficció i que a la vegada es tractés d’un clàssic. Per fi ha arribat aquest moment. L’editorial catalana Males Herbes ens proposa, per primer cop, la traducció al català d’una joia de la literatura russa: Nosaltres de Ievgueni Zamiatin. Escrita el 1921 (sí, sí, ja fa uns anys), aquesta novel·la és una de les primeres que va tractar el tema de la distòpia de manera seriosa, plantejant un món que després, altres autors com Orwell, Bradbury o Huxley estudiarien també en les seves respectives novel·les (ara ja clàssiques), 1984, Fahrenheit 451 i Un món feliç.

És força normal trobar gent que hagi llegit aquestes tres darreres novel·les. Sovint, fins i tot, alguns afortunats les llegeixen a l’escola com a lectura obligatòria. Ara, trobar lectors que hagin llegit Nosaltres ja no és tan comú. Per què? La llengua, l’origen, la temàtica aplicada a la societat russa, la falta de promoció? No ho sé. La primera vegada que la vaig llegir va ser gràcies a una recomanació obscura d’un blog a Internet. Vaig adquirir la versió que Penguin Classics havia publicat en anglès i, ja aleshores, en vaig gaudir molt. Em va impactar, sobretot i com deia, que no fos més coneguda entre la gent del carrer.

Segueix llegint

The Maze Runner

TheMazeRunnerCom he de començar aquesta ressenya? Hi ha tantes coses que m’agradaria comentar que, de ben segur, em deixaré quelcom. Semblaria oportú i lògic establir algunes dades sobre l’autor i l’edició, no? A hores d’ara, però, sembla que tothom coneix què és The Maze Runner (o El corredor del laberinto en la seva versió espanyola, que no és un passadís sinó una persona que corre), encara que fa només dues setmanes, el fenomen era totalment desconegut.

Això em porta a pensar en una paraula: hype. Ai, que comencem malament: quelcom del que no se n’havia sentit a parlar mai, encara que la primera novel·la va ser publicada el 2009, ara és de consum obligat i, aparentment, tot un èxit. Ves quina cosa! No ens deixem portar per les aparences, però, i establim les dades bàsiques. Escrita el 2009, com deia, per James Dashner. 350 pàgines de literatura juvenil, segons l’etiqueta. Primera entrega d’una trilogia en la que, a més de les tres novel·les, hi ha un parell d’històries curtes més. Jo ja us dic ara que aquí em planto. Encara em pregunto com he estat capaç d’acabar la primera.

Segueix llegint