Nosaltres – Ievgueni Zamiatin

NosaltresFeia temps que tenia ganes de ressenyar un llibre que considerés sensacional, del gènere de la ciència-ficció i que a la vegada es tractés d’un clàssic. Per fi ha arribat aquest moment. L’editorial catalana Males Herbes ens proposa, per primer cop, la traducció al català d’una joia de la literatura russa: Nosaltres de Ievgueni Zamiatin. Escrita el 1921 (sí, sí, ja fa uns anys), aquesta novel·la és una de les primeres que va tractar el tema de la distòpia de manera seriosa, plantejant un món que després, altres autors com Orwell, Bradbury o Huxley estudiarien també en les seves respectives novel·les (ara ja clàssiques), 1984, Fahrenheit 451 i Un món feliç.

És força normal trobar gent que hagi llegit aquestes tres darreres novel·les. Sovint, fins i tot, alguns afortunats les llegeixen a l’escola com a lectura obligatòria. Ara, trobar lectors que hagin llegit Nosaltres ja no és tan comú. Per què? La llengua, l’origen, la temàtica aplicada a la societat russa, la falta de promoció? No ho sé. La primera vegada que la vaig llegir va ser gràcies a una recomanació obscura d’un blog a Internet. Vaig adquirir la versió que Penguin Classics havia publicat en anglès i, ja aleshores, en vaig gaudir molt. Em va impactar, sobretot i com deia, que no fos més coneguda entre la gent del carrer.

Quan vaig assabentar-me que en sortia una versió en català (i ni més ni menys que de la mà de Males Herbes, editorial que segueixo amb molta atenció) vaig córrer a fer cua per obtenir-ne un exemplar. Em cremava la curiositat veure com s’hauria portat aquesta història a la nostra llengua. La veritat, així d’entrada, és que la traducció m’ha semblat excel·lent. Lamentablement no entenc el rus i no he pogut verificar com de rigorosa ha estat aquesta traducció però comparant-la amb l’anglesa he de dir que no té res a envejar, al contrari. El traductor, Miquel Cabal Guarro, utilitza un català molt ric i expressa amb habilitat el malestar i els dubtes del protagonista sense fer-se pesat amb els recursos lingüístics que utilitza.

La novel·la planteja un món futur on un enginyer de la nau espacial anomenada La Integral relata les seves experiències en forma de diari dies abans que aquesta s’enlairi cap a l’espai. Aquest diari ha d’anar a la nau per tal que altres civilitzacions coneguin com és la vida a la Terra. Com acostuma a passar en aquestes històries, el món d’aquest personatge es trasbalsa quan coneix una noia que no segueix les estrictes directrius de l’Estat Únic. A partir d’aquest instant, els dubtes, les noves experiències, en definitiva: el despertar, fan que el protagonista es replantegi el seu paper en aquesta societat opressiva, autoritària i matemàtica. Penso que l’entorn que se’ns proposa en la novel·la s’adapta perfectament a la nostra llengua i la temàtica és més recent que mai.

Us recomano que la llegiu i que, a més, en feu una lectura crítica. El lectors de les distòpies clàssiques de seguida trobareu coincidències més que sospitoses entre els diferents textos. Ai, que no hi ha res nou sota el sol! I per cert! La carta, al final de la novel·la en aquesta edició en català, dirigida a Stalin és impagable. Això de la censura no ho entendré mai. Espero que no ens toqui mai viure una realitat com aquesta en la que un no pot dir el que pensa en llibertat.

Molt recomanada!

Argument:9 Stars
Desenllaç:7 Stars
Qualitat literària:8.5 Stars
Traducció:8.5 Stars
Entreteniment:10 Stars
Valoració final:8.6 Stars