The Diary – The Gentle Storm

Gentle_StormNou disc del mestre Lucassen en col·laboració amb la gran Anneke van Giersbergen (sí, he buscat com s’escriu al Google i ho he copiat). Em dec estar fent vell ja que no tenia idea de la sortida d’aquest àlbum fins dies abans del seu llançament, cosa que, d’altra banda, està prou bé ja que m’he obviat mesos d’anticipació.

Mirant enrere m’adono que feia temps que no sabia res d’en Lucassen. Des del seu darrer disc d’Ayreon (The Theory of Everything) n’havia estat completament desconnectat. La veritat és que he d’admetre que cada cop, els seus discs, m’impressionen menys. Molt lluny queda ja el mític Into the Electric Castle. Aquest disc, però, no és una continuació d’aquella història, ni tan sols està emmarcat en el mateix univers. Tampoc ens hem de sorprendre, però. En Lucassen ja ho fa això. Grans són els discs d’AmbeonStar One o Stream of Passion. Aquestes petites joies les va deixant caure de tant en tant. Res a dir, al contrari, que segueixin caient. Com comentava en l’entrada del disc d’en Neal Morse aquest és un d’aquells artistes del que n’espero material nou sense reserves.

En aquest cas, The Gentle Storm, es tracta d’una nova formació (se sap que no li agrada repetir-se a l’home) on, a part dels dos principals membres, hi trobem col·laboracions com la de l’etern bateria Ed Warby o la de la potent veu de Marcel Bovio, entre d’altres. Lucassen i Anneke, tot s’ha de dir, havien treballat junts en el passat en discs d’Ayreon. Al final potser sí que s’adona que hi ha millors combinacions que altres.

El disc són dues parts, però compte, les dues parts contenen les mateixes cançons. D’una banda, el primer disc (Gentle) incorpora les cançons en un format acústic i tirant al folklore. L’altre disc (Storm), per deixar a tothom content, incorpora les mateixes cançons però amb uns arranjaments força més potents. Suposo que demanar-li a ell quin dels dos li agrada més seria com haver d’escollir un fill preferit, no? En el nostre cas però l’elecció no deixa de ser igual de difícil.

Negar-li la mestria a en Lucassen seria un error. A aquestes alçades es ben sabut que la seva fixació amb la perfecció el porta a treure àlbums impecables, tant en composició com en producció, ja sigui musical o de tot allò que ho envolta. En aquest cas tampoc es queda curt. La producció musical, sobretot en el disc acústic, és excel·lent. En canvi, la de la part més dura, no està tant a l’alçada que en altres treballs seus. Hi pot haver tingut a veure l’incident amb les gravacions de la part rítmica. La veritat és que la bateria em sona massa processada. No ho sé. Pot ser és perquè m’hi fixo massa. Les parts vocals, en canvi, ja sigui en una versió o l’altra són molt bones. Freguen l’excel·lència. Només em queixaria d’algunes seccions un pèl repetitives.

Sembla tot força perfecte, no? Doncs no. No ho és. Al final, llàstima que em fa de dir-ho, el disc és avorrit. Li falta frescor. Li falta originalitat. No acaba d’atrapar. Per què? No ho sé. L’he escoltat una vintena de vegades i, si l’escolto sense fixar-m’hi, com a música de fons, està molt bé. Però, en canvi, si em poso a escoltar-lo amb dedicació m’avorreixo ràpidament. És una llàstima perquè la combinació de músics és immillorable. M’hagués agradat fer un comentari cançó per cançó però al final totes em sonen igual. M’agradaria destacat el tema The Moment, però fins i tot aquest és una adaptació de la típica lenta que apareix en tots els discs. Tot això ja ho ha fet abans.

En definitiva, un gran tàndem, amb uns grans músics al darrere i un excel·lent embolcall d’un producte poc original.

Composició:6 Stars
Producció:7 Stars
Interpretació:7 Stars
Originalitat:6 Stars
Frescor:6 Stars
Valoració final:6.4 Stars