The Grand Experiment

Hi ha tota una sèrie d’artistes dels que n’esperes amb passió qualsevol cosa que puguin treure al mercat. Neal Morse és un d’aquests artistes. Ja sigui en solitari o amb algun dels grups en els que col·labora (Transatlantic, Flying Colors, …) sempre sé que es tractarà d’una joia.

Per primera vegada, però, em veig abocat irremeiablement a fer una ressenya no tan bona d’un dels seus discs. Creieu-me quan us dic que he esperat molts dies i m’he afartat d’escoltar The Grand Experiment abans de decidir-me a escriure aquestes línies.

A veure, no em malinterpreteu, prefereixo discs mediocres d’en Morse cada dia abans que moltes altres coses que es consideren música. La qualitat compositiva i de producció són bones, és clar, però no excel·lents. També s’ha de tenir en compte que el ritme de nous treballs del músic de Tennessee ha estat frenètic i, aquesta vegada, potser això li ha passat factura. Només aquest darrer any ha tret discs amb Transatlantic (Kaleidoscope), Flying Colors (Second Nature) i un en solitari (Songs From November). Si és que aquest home no para!

Aquest cop acompanyen al trio calavera (format per Morse a les guitarres, veus i teclats; Portnoy a la bateria; i George al baix) els músics Eric Gillette a la guitarra i Bill Hubauer als teclats. Aquests dos darrers són els que acostumen a acompanyar-los en les seves aparicions en directe. Es veu que l’home va dir: ja que ens entenem tan bé a l’escenari i veient el talent potencial per què no fem un disc on tothom hi pugui dir la seva? Per què no fem un gran experiment? Doncs bé, aquest és el resultat.

The Grand Experiment és un disc amb només cinc cançons, però és clar, en el món del rock progressiu això vol dir únicament una cosa: epics. En aquest disc en trobem dues, vaja, una mini-epic i la darrera Alive Again, èpica amb totes les lletres. Anem per parts…

Comença el disc amb una correcta The Call. Crec haver sentit en algun vídeo promocional a en Morse dient que aquesta era la seva cançó preferida del disc. Què voleu que us digui, a mi no em desagrada, però la tornada em sona massa forçada… M’ha costat pair-la i quants més cops l’escolto més detalls em fan mal. No passa res, continuem amb la cançó homònima: The Grand Experiment. El primer single, la cançó fàcil, feta amb el regle a la mà. Té tots els elements per a funcionar. Recordeu el comentari que feia de la cançó Mask Machine del disc de Flying Colors en la meva ressenya? Doncs el mateix. Fàcil, fàcil.

La tercera cançó ja és una altra cosa. Waterfall és una meravella vocal, sense cap dubte. Si tornem a mirar enrere veiem similituds més que sospitoses amb Smoke & Mirrors del disc Momentum, però vaja, potser sóc jo. D’aquesta només em queixaré del final. No saben acabar-la i s’allarga un pèl massa.

Agenda! Ah, sí, bé. Agenda! Aquí sí que no sé que ha passat. I no només amb la pròpia cançó sinó també amb el seu vídeo promocional. Què ha passat, Neal? Perdona que et tracti de tu, però em sembla que a aquestes alçades m’ho puc permetre, no? Neal, què fots, home? En fi, sense comentaris. Bé, va sí, només un: què devia passar pel cap d’en Portnoy tocant aquesta cançó? Potser llegint entre línies en el comentari que fa en el Making of del DVD que acompanya el disc en poden intuir la resposta.

Però no passa res, acabem el disc ben amunt. Alive Again és mereixedora de tots els elogis. Ara sí. Les cançons que millor se li donen a aquest home, i a aquest grup, de sempre, són les més èpiques i, tot i que tira de clixés força suats, entra molt bé i a la llarga és un bon tema a afegir a la seva, ja llarga, llista de tamassus.

Tècnicament la mescla d’en Rich Mouser és excel·lent com sempre. A part dels talents indiscutibles de Morse, Portnoy i George, les guitarres de Gillette són excel·lents així com també les pistes de teclat d’en Hubauer. Aquests homes són molt bons, això és indiscutible.

Realment penso però, com a comentari final, que haurien d’haver dedicat un temps més a la composició del disc. Deixar madurar les idees i treballar-ho tot, en conjunt, una mica més.

Com sempre, només es tracta de la meva humil opinió.

Composició:
Producció:
Interpretació:
Originalitat:
Frescor:
Valoració global: