El sueño inefable

El sueño inefableDavid Arrabal és un escriptor andorrà, natural de Barcelona, i El sueño inefable és la seva segona novel·la publicada. La seva primera novel·la, El final de todos los inviernos, la vaig comentar en aquest bloc en el seu moment. La valoració que en feia aleshores era molt positiva tenint en compte tots els factors adversos contra els que l’autor havia hagut de lluitar. Aleshores, després d’un excel·lent inici en el món de lletres, ens arriba aquesta nova novel·la ambientada en l’actualitat en el que podríem qualificar de terror o fantasia urbana.

El sueño inefable ha estat publicada per Amaltea Ediciones (Alentia Editorial) i s’ha finançat mitjançant una estressant i reeixida campanya de micromecenatge a Verkami. Em sento orgullós d’haver-hi participat i que aquesta novel·la hagi pogut veure la llum ja que, després de llegir-la, estic convençut de que val la pena.

Segons la sinopsi disponible arreu Patricia perd el seu marit, Ángel, guitarrista i principal compositor d’un grup de Heavy Metal. L’altre guitarrista del grup, en Jorge, l’acull a casa seva durant uns dies per mirar de consolar-la i per fer que canvii d’ambient. A la vegada, quelcom fosc comença a fer acte de presència en els seus malsons. No anirem més enllà per no aixafar el misteri als lectors.

D’entrada, s’ha de reconèixer que aquesta obra està molt ben produïda. El final, tot i una mica previsible, és excel·lent i fa que tota la novel·la quedi perfectament lligada. Arrabal ha tirat del que coneix millor i això es nota. Tota la informació que hi ha a la novel·la sobre el món de la música, les bandes i tot allò que ho envolta és molt acurada. A més, les contínues referències a models, marques i demés no són excessives i ajuden a donar veracitat al relat. Sense cap dubte també es palpa la nostàlgia en el text. A mesura que llegia no podia deixar d’identificar-me amb aquells joves quan, en el seu moment, vam intentar triomfar en el món de la música. Està particularment ben escrit i ambientat el capítol en una festa en un dels locals clàssics de la ciutat.

L’altre tema que s’explota en la novel·la és el de la ciències ocultes. A diferència que en El final de todos los inviernos, en David se centra en un personatge fantàstic concret i desenvolupa la història al seu voltant. Crec que aquest canvi de perspectiva és encertat i ajuda a que una novel·la tan curta tingui una estructura més compacta i concisa. Una de les queixes que vaig posar sobre la taula en la meva ressenya de la seva primera novel·la va ser l’extensió. Trobava que faltava informació de la gran quantitat de personatges, ambients i situacions que hi arribaven a aparèixer. En aquesta segona novel·la això no succeeix i opino que, encara que no m’hagués importat que fos una mica més llarga, l’espai utilitzat per narrar la història és perfectament correcte i res queda penjat.

Sobre aquest tema, el de les ciències ocultes, Arrabal és convincent. Es veu que s’ha informat sobre el que parla i funciona correctament. Tinc dubtes sobre com qualificar l’actitud dels estudiosos dels fenòmens paranormals a la novel·la. Sembla que el tema musical el té molt més control·lat mentre que la metodologia i recursos que s’apliquen a aquest tipus d’estudis paranormals potser ha quedat un pèl coix. Tot i així, el desenllaç d’aquests experts en ciències ocultes és sensacional.

Només em queda parlar dels personatges protagonistes. Ho poso en plural perquè m’ha donat la sensació que no queda clar qui l’és. El protagonista és la Patricia, el Jorge, o els dos? O potser cap d’ells i qui realment importa és un tercer actor? No queda clar… Potser és la única pega que li posaria a aquesta novel·la. Sobre el dolent de la pel·lícula, de nou, bravo. Mentre la llegia tenia la sensació que l’ambigüitat era excessiva, però tots aquests dubtes desapareixen al final quan tot queda explicat.

La prosa també és molt bona. Segueix el mateix estil que en la seva primera novel·la, descrivint molt bé els entorns, amb gran quantitat d’adjectius i adverbis èpics, en la seva majoria. Particularment, aquest tipus de narració m’acostuma a cansar, però aquest cop no ha estat el cas. Hi ha una mesura correcta d’elements i recursos literaris.

Finalment, una nota de crítica cap a la editorial. No hagués dit res al respecte si no fos perquè en el moment d’escriure aquesta ressenya vaig estar cercant-ne informació. Segons la seva pàgina web, el seu principal objectiu és la qualitat de les seves publicacions, posant èmfasi en la correcció i revisió dels texts que els arriben. En aquest sentit, l’editorial s’endurà la qualificació: Necessita millorar. He trobat massa errades tipogràfiques, algunes de les quals massa òbvies com per haver passat un examen rigorós. A més, la informació i enllaços d’aquesta obra en la seva pàgina web no són del tot correctes.

Resumint, una bona novel·la de misteri, terror i fantasia urbana. Ben documentada i amb un argument ben exposat i lligat. Estic orgullós que el David mostri una continua evolució favorable en el seus escrits. La diferència entre les seves novel·les la trobo destacable, sempre anant a millor. Esperem que la tercera no es faci esperar i que segueixi aquesta bona línia iniciada amb El final de todos los inviernosEl sueño inefable.

Argument:8 Stars
Desenllaç:9 Stars
Ús de recursos literaris:7.5 Stars
Entreteniment:8.5 Stars
Valoració final:8.3 Stars