Científics lletraferits

Científics LletraferitsJa us aviso d’entrada que aquesta és una ressenya força personal, d’autoflagel·lació i avergonyiment. La ressenya és del recull de relats: Científics lletraferits editat per Jordi de Manuel i Salvador Macip i publicat per Mètode.

D’entrada, crec que m’hauria de sincerar. A part d’en Jordi, no coneixia prèviament a Salvador Macip o a cap dels altres autors d’aquest recull. És més, si el vaig adquirir, després d’una cerca llarga i infructuosa per les principals llibreries de Barcelona que va acabar amb l’ajuda del propi editor dient-me on havia d’anar a trobar-lo, va ser precisament, i només, perquè ell hi havia col·laborat. Així que…

Cinc flagel·lades per començar.

Em trec el barret davant del grup d’Escriptors, en majúscula, que en Jordi i en Salvador han estat capaços de reunir i editar en aquest volum. Em pregunto si alguns n’hauran quedat fora. Per limitacions d’espai, vull dir. Potser apartats temporalment pensant en una segona entrega… Espero que així sigui perquè en vull més.

El títol dóna moltes pistes del que ens trobarem: Científics lletraferits. Clar com l’aigua, no? Científics a qui els agrada escriure i tenen quelcom a dir. He de dir que he quedat admirat i al·lucinat quan he llegit els breus currículums que hi ha al final de cada relat. Quin honor que ens feu partícips, escriptors, dels vostres extensos coneixements, encara que sigui en format ficció. També quedo avergonyit, però. Primer de no conèixer cap dels autors en la seva vessant científica, cosa que ja és greu, però sobretot, i això és el que considero imperdonable, de no conèixer-ne cap en la seva vessant literària. O potser hauria de ser al revés? No importa…

Deu flagel·lades ara.

Vet aquí que, una altra vegada, els prejudicis m’han jugat una mala passada. Com deia, he seguit la trajectòria de Jordi de Manuel des de que vaig llegir l’Olor de la pluja. He estat interessat en tot el que publicava de la banda de la ciència-ficció i he gaudit també dels altres llibres que ha escrit on aquesta característica no hi era (tan) present. En la meva petitesa de mires no sabia veure més enllà dels mediàtics i famosos autors de novel·la de gènere estrangera. La bona, m’enteneu? La boníssima, m’atreviria a dir. Amb crítiques que farien plorar d’enveja a autors clàssics. Amb anuncis a tot color, ocupant planes i planes de comentaris d’altres autors amics, lloant la seva perícia amb les paraules més enllà de la comprensió humana. Tot això en revistes i pàgines especialitzades, és clar. Especialitzades en què, em pregunto ara. En vendre, probablement! Mai se m’hagués ocorregut cercar literatura de ciència-ficció, fantàstica o científica en el meu entorn proper perquè ja sabeu que el que és bo és el que ve de fora. Ningú és profeta a la seva terra, diuen. Doncs ves per on, resulta que els bons escriptors els tenia més a prop del que m’imaginava i ningú m’ho havia dit.

Deu flagel·lades… més… uf!

Aquest recull d’històries no és ciència-ficció ni fantasia. És literatura inspirada per la ciència que viuen i respiren cada dia els seus autors. Això no vol dir que en algun dels casos, els relats sí tractin temes de ficció especulativa, però no és el cas de la majoria. Sorprenentment, els que pensava que m’agradarien més per temàtica tampoc han acabat sent els que he valorat més positivament. Entenc, doncs, que aquest recull no va dirigit a un públic lector de literatura fantàstica. Va dirigit a aquell que dintre seu porta un amant de la ciència i del seu entorn. Aquell que mira per la finestra i queda meravellat del món en què vivim, aquell que mira el cel i queda empetitit davant l’immensitat i els misteris de l’espai, aquell que, mirant enrere, queda sorprès com la nostra història es repeteix i ens afecta en la vida quotidiana.

Cadascú té les seves aficions, les seves passions internes, allò que el fa vibrar. Estic segur que en la lectura d’aquest recull de contes tothom trobarà quelcom que s’apropi a allò que el fa gaudir de viure. De la mateixa manera, aquest llibre no serà el mateix per a dos lectors diferents. Cada lector trobarà un relat que s’adapti més i millor a la seva manera de pensar. Alguns agradaran més, altres menys. Alguns seran més fàcils de llegir i pair mentre que, d’altres, amb una riquesa de vocabulari tan immensa que requereix de diverses lectures per arribar a copsar lleugerament el que l’autor pretén, seran més complicats. Aquesta és una de les grandeses d’aquest recull. Per això, gràcies Jordi i gràcies Salvador per l’encertada tria que heu fet. Em trec el barret, de nou, i…

Deu flagel·lades més, gratis.

En quant als relats, la varietat és molt gran. Vint relats i (gairebé) vint estils diferents. Des d’històries de llegat familiar o assassinats amb molt mala baba fins a visites alienígenes. Hi ha on triar i remenar. Jo en particular, i probablement associat al punt de la vida on em trobo actualment, he trobat sensacionals aquells que tracten sobre la recerca i la universitat. Es nota que els autors n’han vist de tots colors i saben millor que ningú com funciona aquest món. Destil·len sarcasme, mala llet i són molt intel·ligents. També he trobat sensacionals tots aquells que tracten sobre les relacions humanes.

Només un parell o tres m’han deixat una mica fred i això, penso, és un excel·lent percentatge. En cap cas ha estat per la falta de talent o perícia de l’escriptor sinó més aviat per la impossibilitat pròpia d’identificar-me amb el que es volia transmetre. Potser alguna de les branques científiques em quedava un pèl massa lluny.

Prou dolor, he aprés dels meus errors.

Tinc l’esquena en carn viva però no m’importa. Desaré la llista d’autors d’aquest recull en un calaix proper. No dubtaré ni deixaré que el prejudicis m’inclinin cap a un costat o un altre a l’hora de jutjar la tasca dels autors propers, encara que em tempti la (suposada) veritat de pàgines o revistes d’arreu. Em quedo amb el que he trobat aquí: relats molt sincers i amb un objectiu que va més enllà de fer passar l’estona. Aquestes històries ens fan pensar i ser conscients del que ens envolta. Això no té preu. Mai.

A l’hora de fer la valoració final no té sentit que parli d’arguments o desenllaços. De la mateixa manera, fer una valoració de cadascun dels relats ho trobo excessiu. Així doncs, em limito a fer una valoració global. Crec que cadascú ho podrà interpretar segons hagi estat la seva experiència.

Científics lletraferits: 8.3 Stars